L'alcalde de Lleida identifica la cohesió social com a factor de competitivitat
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha demanat que la cohesió social es consideri un factor de competitivitat, juntament amb la internacionalització, la productivitat i la innovació. El paer en cap ha presidit avui el Panel Econòmic Financer de la 25 Trobada al Pirineu, que ha inclòs una conferència de Juan Antonio Alcaraz, director general de CaixaBank, i una taula rodona amb els economistes Rafael Domènech, Alfred Pastor i David Vegara.
Àngel Ros ha assegurat que, en aquests moments, el repte més important és de caire social: “actualment, quan anem albirant uns indicadors que ens diuen que estem sortint de la crisi, hem de superar un model al qual crec que ens estem abocant, un model nou que permet el creixement del PIB sense un creixement de l’ocupació. Créixer PIB sense créixer ocupació és un model que la nostra societat no pot admetre”.
Per a l’alcalde, és un patró que tampoc és sostenible econòmicament, perquè “la cohesió social és un factor de productivitat”. “Moltes vegades parlem de les tres eines bàsiques de competitivitat de les empreses. Tots parlem de productivitat, d’innovació i d’internacionalització. Cal afegir la cohesió social, que actua en favor de la competitivitat empresarial dels països i de les empreses d’aquell entorn”, ha dit.
El paer en cap ha assenyalat: “Hem de buscar models de creixement que impliquin també creixements de l’ocupació. I això vol dir anar a models basats en la incorporació de valor, a la creació de nous productes i serveis, a la redefinició de l’Estat del Benestar. Jo crec que aquesta és una gran tasca que els demòcrates, en especial, els socialdemòcrates a nivell europeu, hem de ser capaços de fer, redefinir l’Estat del Benestar, un estat del benestar que no pot estar, basat, només en el consum. Cal introduir variables com l’Educació, com la Cultura, com l’atenció social”.
Àngel Ros ha destacat que l’atur s’ha de considerar el primer problema de les terres de Lleida, encara que la seva taxa sigui de les més baixes de Catalunya i d’Espanya, un 16’4 per cent a la província i un 15’3 per cent a la capital. Així mateix, ha posat de relleu els bons resultats de la balança comercial de Lleida al 2013 i la força exportadora de Lleida.
Com a deures de l’economia lleidatana, ha identificat tres aspectes: “Crec que la nostra província ha de fer un increment molt seriós de la industrialització. Era una assignatura pendent. Crec que hem saltat cap a la societat del coneixement sense una consolidació i un desenvolupament prou rellevant. Hem de créixer en valor afegit dels nostres productes. Podem donar valor afegit basat en què tenim bases sòlides en la innovació i en la recerca. I hem de créixer, tercer element, en la massa crítica empresarial”.
