Les persones grans de Lleida, més satisfetes amb la vida que la mitjana europea

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat aquest dijous al Saló de Sessions de la Paeria l’estudi “Les persones grans a Lleida: Benestar i qualitat de vida”, que ha estat realitzat per la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida, amb el director de la càtedra i degà d’Educació, Psicologia i Treball Social, Carles Alsinet, al capdavant del projecte. De les enquestes realitzades, es desprèn que el grau de satisfacció amb la vida de la gent gran de la ciutat està per sobre de la mitjana europea. A Lleida, l’han valorat en 7,53 , quan a Europa és del 7. Ros ha afirmat que aquest és un bon indicador i que, tenint en compte els resultats d’aquest estudi, s’ha de seguir treballant per aquest segment de població.

Alsinet ha contextualitzat les dades, amb un 26% de la població de que Lleida que és major de 65 anys i un 15% major de 80. El perfil respon a una persona que se sent bé vivint a Lleida, que coneix els serveis de la ciutat i en fa ús, amb quasi un 60% de la població usuària de les llars de jubilats o un 70% que està informat sobre el servei de teleassistència, utilitzant-lo un 20%. Segons el director de la Càtedra, “tenim població jove dins de la gent gran” i els indicadors apunten que poc a poc s’arribarà a una població més envellida, amb més gent de la 4a edat –de més de 80 anys- que cada vegada viuen més en residència. Per això, s’han de fomentar residències i centres de gent gran.

La satisfacció amb la ciutat també és un aspecte que ha destacat Carles Alsinet. El transport públic, que un 70% de la població utilitza regularment, és un dels indicadors que exemplifiquen. També la participació a les llars de jubilats i en la vida ciutadana. Sobre accions que s’han de potenciar, ha apuntat que s’han de crear activitats perquè la gent de la primera edat gran, la que es jubila, se senti més integrada i participativa, donat que li costa accedir als serveis per a la gent gran.

Objectius

L’estudi ha analitzat el grau de benestar i la qualitat de vida de les persones majors de 65 anys a Lleida i ha tingut com a objectius:

-Estudiar les condicions de vida de les persones grans de la ciutat de Lleida. S’ha centrat en analitzar la realitat d’aquest grup de població, l'evolució dels factors i els processos socials que l’acompanyen.

-Conèixer la situació de les persones grans a la ciutat per donar suport a la planificació i a la presa de decisions de les polítiques públiques locals.

-Promoure la transferència de coneixement. Compartint aquest anàlisi i resultats amb la ciutadania, els diferents col·lectius, les entitats i associacions, i amb els professionals i tècnics, directius i polítics del territori.

Actualment, la societat està afrontant molts canvis en tots els àmbits i un dels més importants és el canvi demogràfic. L’any 2025, a la comarca del Segrià, la població major de 65 anys serà superior a la població de 0 a 15 anys. Segons l’estudi de les projeccions de l’Idescat (2014) en un escenari mitjà s’estima que els majors de 65 anys representaran el 21% mentre que els joves menors de 15 anys disminuiran fins al 14% de la població total de la comarca del Segrià. I també augmentarà l’esperança de vida als 65 anys. A Lleida, en els últims 20 anys a Lleida ja ho ha fet 4 anys (20,80), superant l’estat espanyol (20,61) i Catalunya (20,79).

Anàlisi Qualitatiu

Els professionals i tècnics municipals participants en els dos grups de discussió realitzats per aquest estudi han aportar recomanacions per a la millora de la qualitat de vida i el grau de benestar de les persones grans a la ciutat de Lleida:

-Millorar l'accessibilitat als habitatges per facilitat la mobilitat de les persones grans

-Facilitar un sistema d'urgències hospitalàries per a persones grans

-Promoure la creació de noves places als serveis residencials de la ciutat i ampliar els centres de dia

-Continuar formant i cuidant a les persones cuidadores de les persones grans

-Treballar en la detecció i intervenció de persones grans en situació de risc d'exclusió social

-Incloure les necessitats de les noves generacions de persones grans en els recursos i serveis oferts

-Aplicar accions educatives per al treball del procés d'envelliment a totes les etapes del cicle vital i sobretot en el sistema educatiu

Estudi, mostra i resultats

L’estudi està dividit en 6 apartats: marc teòric, metodologia, resultats del recull de dades, resultats anàlisi qualitatiu, resultats anàlisi quantitatiu i conclusions i reptes de futur. S’han fet entrevistes i qüestionaris a una mostra de 312 persones a través de la realització directa (150), per correu electrònic (76) i a persones en residències (86). Han estat 164 dones i 158 homes, sent tercera edat un 56% (entre 65 i 79 anys) i quarta edat el 44% (més de 80 anys). S’ha garantit la representació dels diferents barris de la ciutat.

Segons la convivència, el 31% de la mostra viuen sols/es (98), el 40% viuen acompanyats/des (126) i el 28% en residències de persones grans (86) -2 persones no han respost a aquesta pregunta-. Pel que fa a l'estat civil, el 50% estan casats/des o parella de fet (152), el 39% són persones vídues (123), el 7% estan solteres (22) i el 4% estan separats/des o divorciats/des (11). 4 persones no han contestat a aquesta pregunta.

Dades sobre l'habitatge, s'ha presentat el tipus d'habitatge (60% viuen en un pis i 8% en una casa) i les seves característiques (41% de propietat i 2% de lloguer). Pel que fa a l'accessibilitat, el 52% disposen d'ascensor per accedir a casa seva. El 52% disposen d'ascensor per accedir a casa seva; més del 65% estan satisfetes amb la qualitat de l'aigua, i el 58% estan satisfetes amb el condicionament de les seves cambres de bany (24% tenen banyera i 44% dutxa). Totes les persones enquestades tenen electricitat, aigua, nevera i rentadora. Entre el 80% i 90%, disposen d'un mòbil, televisor, telèfon i ràdio, i entre el 25% i el 50% tenen ordenador, rentavaixelles, wifi i assecadora.

Sobre la situació socioeconòmica, a nivell subjectiu els percentatges més elevats per gèneres i grups d'edat s'han concentrat en el nivell socioeconòmic mitjà, mentre que a nivell objectiu, tenint en compte la renda mensual, per a dones i per al grup de la 4a edat s'han mostrat nivells inferiors de renda.

Les activitats diàries caminar, anar a la llar de jubilats, passar l'estona parlant amb l'altra gent, mirar la televisió i dedicar-se a les aficions pròpies són les activitats que es realitzen amb més freqüència, mentre que cuidar als néts o nétes, participar en activitats culturals, d'oci i lleure, ajudar a altres persones, activitats associatives, quedar-se a casa i l'ús de les noves tecnologies són les menys freqüents a la vida de quotidiana de les persones enquestades.

Quant a el grau d'autonomia, les persones majors de 65 anys utilitzen amb més regularitat el transport públic (53%) que el seu vehicle propi (22%). Entre aquests més del 80% estan satisfetes o molt satisfetes. El 24% han declarat necessitar ajuda per a realitzar alguna de les activitats diàries i en cas de necessitar ajuda urgent més del 47% avisaria a algun dels seus fills o filles en primera instància.

En grau de Salut, més del 75% comptem amb la seguretat social com a cobertura sanitària, la resta tenen mútua privada o mutualitat. Més del 50% consideren que la seva salut és bastant o molt bona i més del 31% bona.

A l’apartat de necessitats sentides i habilitats funcionals es veu reflectit com més el 80% de les persones enquestades consideren que es poden valdre millor o igual per si mateixes que la resta de persones de la seva mateixa edat. Entre les qüestions més importants en aquest sentit figuren la salut i la família. Pel que fa al grau de coneixement i utilització dels diferents serveis que ofereix la ciutat de Lleida per a les persones grans (Ajuda a domicili, Teleassistència, Llar de jubilats, Programa gent de Platí i Voluntariat Sènior) els més coneguts i utilitzats són les llars de jubilats i el servei de teleassistència tots dos valorats amb més del 90% amb un grau de satisfacció molt satisfets.

En referència al benestar i satisfacció amb la vida, no es perceben diferències en el grau de satisfacció amb la vida entre gèneres, entre grups d'edat, ni per nivell de convivència. Pel que fa al nivell socioeconòmic, l'esta de salut subjectiu, el sentiment de seguretat, el grau de satisfacció amb les relacions personals i la satisfacció amb el tracte amb les persones més properes, s'observa com a mesura que augment el grau de satisfacció en aquests aspectes augmenta alhora el grau de satisfacció global amb la vida.

Si es comparen les dades de les diferents dimensions del benestar de la mostra estudiada amb Catalunya, Espanya i Europa, s'observa com es produeix la mateixa dinàmica en la satisfacció de cada una de les dimensions però les persones grans de Lleida, en més de la meitat de les dimensions analitzades, valorarien un punt per damunt de la resta de les mitjanes. Per al grau de satisfacció amb la vida les persones grans de Lleida ho han valorat amb mitjana del 7,53 sobre 10, a Europa igualment les persones majors de 65 anys presentarien una mitjana de 7 mentre que a Catalunya i a Espanya per al conjunt de la població presentarien unes mitjanes de 7,1 i 7,53, respectivament.

Reptes

Els reptes per a la millora de la qualitat de vida de les persones grans a Lleida comportarien:

-Treballar les fortaleses de les persones grans

-Combatre l’edatisme treballant l’educació en valors

-Facilitar l’accessibilitat als habitatges

-Fomentar l’envelliment actiu

-Abordar el canvi de tendències entre les persones grans

-Prevenir la soledat

-Aprendre a envellir

-Oferir activitats per a persones gerolescents

-Reorientar els sistemes de salut a les necessitats de les persones grans

-Formular les polítiques públiques cap a la protecció social de les persones grans

La Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida pretén generar nous valors en l’acció social del territori a partir de la recerca i la formació, mitjançant el diàleg, la participació social, la reflexió, la transmissió de coneixements, amb espais creatius i aliances entre els diferents agents socials.

La Càtedra d’Innovació Social es basa en l’anticipació i detecció de les necessitats socials, capaç de promoure noves idees per facilitar solucions eficaces i sostenibles. És una plataforma d’intercanvi entre els agents implicats en el territori que aposta pel desenvolupament dels talents i les fortaleses i la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones.