Inici de la tercera fase de la campanya d’accessibilitat al comerç de Lleida
L’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID), ha iniciat avui dilluns, 10 de novembre, la tercera fase de la Campanya de Comerços Accessibles que es desenvoluparà fins aquest dimecres entre els establiments de la zona de Ronda-Humbert Torres, Príncep de Viana-Prat de la Riba, Baró de Maials-Corregidor Escolfet i l'avinguda de les Garrigues (Bowling). Es tracta de la tercera fase de la campanya, després que en les dues anteriors s'avaluessin 328 comerços de l'Eix Comercial i la Zona Alta i 300 establiments de la zona de Passeig de Ronda, Príncep de Viana, Alcalde Porqueres, Avinguda Madrid i Lluís Companys. L’objectiu de la campanya és fer un cens de comerços accessibles i promoure l’eliminació de barreres físiques. La campanya compta amb la col·laboració de la FECOM, l’Ajuntament de Lleida i l’IES Ronda.
El tinent d’alcalde i regidor de Comerç, Consum i Mercats, Rafael Peris, ha acompanyat els membres de la junta d’Aspid Teresa Teixidó i Antoni Montardit en la presentació que s’ha fet avui de la campanya, en la qual a partir d’avui els voluntaris integrants del Grup d’accessibilitat d’Àspid i un grup d’estudiants de l’IES Ronda de Lleida visitaran aquests comerços de la ciutat per comprovar el seu grau d’accessibilitat i per informar i sensibilitzar els propietaris sobre la necessitat i els avantatges d'eliminar les barreres físiques del nostre entorn urbà. En aquest sentit, els "informadors" d’ASPID distribueixen un tríptic informatiu amb dades sobre els criteris normatius d’accessibilitat dels establiments.
Peris ha explicat que aquesta campanya té com a objectiu la sensibilització dels comerciants sobre la necessitat d’aplicar millores que en molts casos són fàcils i econòmiques (com l’habilitació de rampes, per exemple) i ha posat de relleu que l’accessibilitat d’un establiment "és un factor de competitivitat important".
La campanya, que té el lema "Petits obstacles marquen límits", permetrà recollir dades tant de l’accessibilitat com de la mobilitat i practicabilitat a l’interior dels comerços per a persones amb cadires de rodes o mobilitat reduïda, amb especial incidència en les rampes d’entrada, accés dels usuaris als productes i existència de serveis sanitaris adaptats. Bendicho ha agraït també la implicació dels 75 alumnes de quart de l’ESO l’IES Ronda que col·laboren en la campanya.
L’acció permetrà crear amb la informació obtinguda un cens d’establiments adaptats, a partir de la fitxa d’identificació de cadascun que s’elaborarà in situ. Aquest cens es concretarà en un recurs d'accés on-line que pugui servir de consulta per a qualsevol persona sobre els establiments que són accessibles. Per identificar els establiments privats accessibles és té en consideració com a paràmetres que les persones amb discapacitat hi puguin entrar i que el graó d’accés no sigui superior als 5 cm i, en el cas dels bars i els restaurants, s’ha afegit que els serveis siguin accessibles.
La campanya té doble objectiu d’elaborar un cens que identifiqui quins són els establiments accessibles a Lleida, d’una banda, i d’informar, assessorar i sensibilitzar els responsables d'aquests establiments sobre la necessitat de suprimir les barreres i millorar l’accessibilitat del seu establiment, de l'altra. També es vol demostrar que fer accessibles els establiments no representa una despesa excessiva.
Cal destacar, a més, que en aquest sentit l'Ajuntament de Lleida, al maig del 2014, va presentar l’aplicatiu eAccessible, una eina de participació ciutadana mitjançant la qual tant els ciutadans del carrer com les principals entitats de discapacitats, introdueixen dades d'accessibilitat en uns qüestionaris adaptats segons els serveis i la tipologia de la discapacitat, dóna informació sobre farmàcies, hotels, comerços, bars i restaurants, edificis públics accessibles de Lleida, la informació que es recull es pot descarregar al mapa web de la ciutat.
Aquesta informació és viva i és subministrada i actualitzada a través dels propis ciutadans i usuaris. Això és el que es denomina "Crowd Sourcing" o "Crowd Data", on són els propis ciutadans i usuaris els que aporten, d'una manera obert i participatiu, la informació, mantenint viva i actual, on s’introdueixen les dades que s’han recollit en el cens.
